El 24 de febrer va tenir lloc la Jornada virtual REC “Ràdio, Escola i Comunitat. Per una educació crítica, participativa i creativa”, un espai de trobada per a tothom interessat en l’ús i les propietats de la ràdio com a eina pedagògica. Va oferir un ventall d’experiències i coneixements que neixen de les emissores escolars, que no només va veure’s amb les ponències, sinó que va copsar-se amb un programa radiofònic real coproduït amb alumnat de diferents escoles.
La jornada va recollir les possibilitats de fer ràdio en col·laboració amb altres agents de proximitat, com ajuntaments o emissores locals o comunitàries, la suma de les quals teixeix una xarxa de la qual també se’n van fer ressó participants d’arreu de l’Estat espanyol. La veu i la il·lusió de persones docents, alumnat, entitats i institucions que fan possible la ràdio escolar són les que van teixir una jornada a la que Ràdios Escolars en Xarxa (REX) també va poder-s’hi sumar.
En directe: un programa de ràdio escolar!
El format va començar fresc i dinàmic, de la mà dels i les joves de diferents instituts, qui van pilotar una hora de programa de ràdio escolar. Els nervis a flor de pell, i un somriure que s’insinuava sota la mascareta, mostrava un alumnat engrescat i preparat per entrar a gravar ràdio, aquest cop, no només per les vies de so, sinó que també de forma visual.
El programa escolar “Bona vibra!”, dividit en quatre seccions, va comptar amb la direcció de Naira Fernández, de l’Institut Vilamajor, com a presentadora. El butlletí informatiu i l’entrevista van conduir-los joves, petits periodistes i corresponsals improvisats, de l’Escola Mogent (Roca del Vallès). Seguidament, els i les adolescents de l’Institut Escola Trinitat Nova (Barcelona) van presentar un reportatge sobre els orígens de la ràdio escolar a Catalunya i van participar en una tertúlia que on vam conèixer els interessos i implicacions dels i les joves al barri de la Trinitat Nova. “Podem donar propostes al barri, que està molt descuidat i volem que se’ns escolti perquè aquesta situació millori”, manifestava la Rim Abdel, respecte a què poden fer des de l’emissora escolar.
Va ser un espai molt ric i engrescador. Els i les joves dels centres docents, membres també de REX, van fer una feina fantàstica, molt ben valorada pels i les espectadores que van atendre a la Jornada. “Meravellós haver visionat i percebut en directe la manera com treballen els infants”, manifestava Lídia Torroella, de l’Escola Forallac (Forallac). Molt interessant veure la tradició de les ràdios que han participat […] També veure com algunes han creat vocacions radiofòniques o tenen impacte en la comunitat, com la de Trinitat Nova.”, exposava Isabel Rodríguez, del CRP Alt Urgell-Cerdanya (La Seu d’Urgell).
«Bones experiències i recursos»
L’espai «Bones experiències i recursos» va permetre conèixer i intercanviar les experiències i coneixements. En Sergi Caparrós, docent i coordinador de l’emissora del centre
Som Jaume I, de l’
Escola Jaume I (Barcelona), va exposar com la ràdio ha esdevingut una eina transversal al centre, i va compartir la seva emoció respecte al projecte que ja té 4 anys de vida i que, des d’aleshores, han rebut una “meravella d’oportunitats que han vingut a través i gràcies a la ràdio”. “A vegades, no tenim en compte la magnitud que tindrà el projecte, una vegada l’encetem”, expressava.
En aquest sentit, Josep Tort, impulsor del projecte
Ràdio Escola a Ràdio Salt en Josep Tort (Salt), va presentar el projecte radiofònic que ja va per la segona temporada, i que sorgeix amb la idea de “ser comunitari, perquè vol ser participatiu, promocionador, inclusiu, vinculat a l’entorn”. Una iniciativa que un dels espectadors valorava per el seu sorgiment en una situació adversa: el confinament: “n’ha sorgit un projecte que va ajudar a no perdre el fil de l’educació a molts alumnes i que m’ha semblat ja molt consolidat”. Vuit centres educatius del poble comparteixen graella de programació i emeten per Ràdio Salt, amb el suport de l’Ajuntament i del Departament d’Educació.
En aquest sentit, tenir clar quines eines disposem i quin és l’objectiu pel qual volem fer ràdio serien uns dels principis amb què un centre docent pot iniciar la seva emissora. La ponència de Joan de Gràcia, tècnic docent de l’
Àrea de Cultura Digital del Departament d’Educació va mostrar la situació actual de fer ràdio i quines eines tenim a l’abast per iniciar-nos, millorar o renovar pràctica radiofònica. Va ser molt ben rebuda pel públic, que van agrair una explicació amena. “Molt agraïda per totes les eines i recursos que ha compartit i ha explicat. Ja tinc feina per aquests dies!”, apuntava la Lídia Torroella. Va parlar de programes que permeten fer l’emissió en streaming en àudio i vídeo, com l’eina lliure
BUTT (Broadcast Using This Tool) i emfatitzar en els mitjans que ofereixen els Centres de Recursos Pedagògics (CRP) per facilitar propostes o eines als centres.
«La ràdio escolar més enllà de l’escola»
Abans de l’últim espai de la Jornada REC, va projectar-se un reportatge que tenia en compte aquests ingredients: “
L’aventura Aula dial, 10 anys d’informatius escolars”, que mostra un programa educatiu que enguany celebrarà la 12a edició en antena a
Ràdio Sant Vicenç dels Horts, un dels exemples més reeixits a casa nostra. Seguidament, va encetar-se una taula rodona acompanyada de persones expertes a posar en comú, visibilitzar i potenciar les emissores escolars, locals i comunitàries.
Amb projectes associatius que uneixen i fan xarxa entre ràdios escolars de diferents territoris de l’estat espanyol, vam tenir el plaer d’escoltar les experiències de la Victòria Alemany, membre de l’equip de docents «
La ràdio a l’escola» (Eivissa), en Paco López, coordinador del programa «
RadioEdu» (Extremadura) i Xerardo Feijoo, de l’
Associació Ponte nas Ondas (Galícia, Portugal i Brasil).
Els i la ponent van destacar la ràdio com a espai inclusiu, on, a partir del treball en equip o en xarxa, pot donar-se un aprenentatge significatiu. La Victòria apuntava que, perquè això sigui possible “hem de donar recursos al professorat, famílies i alumnat, perquè omplin la seva motxilla i siguin la millor versió de si mateixos”. Des de l’experiència d’en Paco, “para que la radio de los centros funcione desde una perspectiva educativa, no haria falta ni conectar los micros”, perquè la capacitat motivadora de l’eina és de “tal calibre que prácticamente conseguimos todos los objetivos educativos” sense que hi hagi una altra persona a l’altre costat.
En aquest aspecte, Xerardo Feijoo va encoratjar al públic espectador que qui vulgui fer ràdio, s’hi ha de llençar. “No podemos utilizar como disculpa que no meu cole nao hay nadie que quiera hacerlo”, perquè per molt que hi hagi profes que no vulguin, “los nenes y las nenas siempre quieren. Qualquier coisa que propongas nueva van a abrazarla entusiastas”.
Escoltant les diferents opinions de diferents professionals de diferents parts de l’Estat, “ha sigut molt enriquidor”, comentava la Carlota Fernández, des de la Universitat de Girona. “Ha sigut una molt bona manera de tancar la jornada, ja que ha servit com a síntesi d’aquesta”. I, a tall de tancament, l’Eric Hernàndez, des del Pla Educatiu d’Entorn de Tàrrega, valorava “molt positivament que les tres persones participants a la taula rodona s’hagin comunicat en llengües diferents, ha estat tot un exemple de diversitat lingüística, inclusió i cohesió social.”
Reptes de present i futur
La Victòria va introduir el concepte d’escola transformadora com a escenari des del qual podem canviar el món amb “acompanyament, de les administracions, famílies, comunitat”. A propòsit de les paraules de la docent, en Xerardo destacava que la ràdio és un instrument que no soluciona els problemes d’educació, però sí que és un aferrament important en la transformació.
L’equip de
COMSOC – Comunicació Social, la Clàudia González i en Damià Caro, tancaven l’últim espai posant de manifest l’ínfima rellevància que es dona des dels mitjans de comunicació de masses a “un fenomen que té a casa nostra 40 anys d’història”: la ràdio escolar, des d’on podem aportar i intercanviar experiències per canviar del món per un altre més just, ètic i sostenible.
